Tema 3 · Funcions reals de n variables

3.1 Concepte, domini i corbes de nivell

Què és una funció de diverses variables, on es pot calcular (domini), quins valors pren (imatge) i com la dibuixem en el pla amb les corbes de nivell.

Funció de diverses variables

Fins ara has treballat amb funcions d’una variable, com ara f(x)=x2f(x) = x^2: hi entra un nombre, xx, i en surt un altre nombre, f(x)f(x).

En economia, però, gairebé res no depèn d’una sola cosa. La producció d’una empresa depèn del capital KK (màquines, instal·lacions) i del treball LL (hores de feina). Una funció de producció habitual és

Q(K,L)=KLQ(K, L) = \sqrt{K L}

Hi entren dos nombres i en surt un. Per exemple, amb K=4K = 4 i L=9L = 9 es produeixen Q(4,9)=36=6Q(4, 9) = \sqrt{36} = 6 unitats.

Definició · Funció escalar de n variables

Una funció real de nn variables assigna a cada punt (x1,x2,…,xn)(x_1, x_2, \dots, x_n) d’un conjunt D⊆RnD \subseteq \mathbb R^n un únic nombre real:

f:D⊆Rn⟶R,(x1,…,xn)⟼f(x1,…,xn)f : D \subseteq \mathbb R^n \longrightarrow \mathbb R, \qquad (x_1, \dots, x_n) \longmapsto f(x_1, \dots, x_n)

Se’n diu escalar perquè el resultat és un sol nombre (un escalar), no un vector.

Amb dues variables escriurem normalment f(x,y)f(x, y); amb tres, f(x,y,z)f(x, y, z). Per exemple, si tres productes costen 2, 3 i 5 euros, el cost de comprar-ne xx, yy i zz unitats és C(x,y,z)=2x+3y+5zC(x, y, z) = 2x + 3y + 5z.

Domini

Definició · Domini

El domini de ff, D(f)D(f), és el conjunt de punts on la funció es pot calcular.

A Matemàtiques I, les operacions que poden donar problemes són sempre les mateixes:

  • Denominadors: no poden valer 00.
  • Arrels d’índex parell (x\sqrt{\phantom{x}}, x4\sqrt[4]{\phantom{x}}…): el radicand ha de ser ≥0\geq 0.
  • Logaritmes: l’argument ha de ser >0> 0.

Cada condició és una desigualtat (o una ≠\neq) que parteix el pla. Per dibuixar-la:

  1. Escrivim la condició com si fos una igualtat i la dibuixem: sortirà una recta, una paràbola, una hipèrbola o una circumferència.
  2. Triem un punt de prova que no sigui sobre la corba, habitualment (0,0)(0,0). Si compleix la desigualtat, ombregem la zona on és el punt; si no, l’altra.
  3. Si hi ha diverses condicions, el domini és la zona comuna.

La vora es dibuixa contínua si hi pertany (≤\leq, ≥\geq) i discontínua si no (<<, >>, ≠\neq).

Exemple · f(x, y) = √(x + y − 2)

El radicand ha de ser ≥0\geq 0:   x+y−2≥0\;x + y - 2 \geq 0.

  • Igualtat: x+y=2x + y = 2 és una recta, que passa per (2,0)(2, 0) i (0,2)(0, 2). Hi pertany (és ≥\geq): línia contínua.
  • Punt de prova (0,0)(0,0):   0+0−2≥0\;0 + 0 - 2 \geq 0? No, −2<0-2 < 0. Ombregem la banda contrària a l’origen.
Condicions que es mostren

Conjunt D

D(f)={(x,y)∈R2∣x+y≥2}D(f) = \{(x, y) \in \mathbb R^2 \mid x + y \geq 2\}: el semiplà per sobre de la recta, recta inclosa.

Exemple · f(x, y) = ln(4 − x² − y²)

L’argument del logaritme ha de ser >0> 0:   4−x2−y2>0\;4 - x^2 - y^2 > 0, és a dir, x2+y2<4x^2 + y^2 < 4.

  • Igualtat: x2+y2=4x^2 + y^2 = 4 és la circumferència de centre (0,0)(0,0) i radi 22. No hi pertany (és <<): línia discontínua.
  • Punt de prova (0,0)(0,0):   0<4\;0 < 4? Sí. Ombregem la zona de l’origen, l’interior.
Condicions que es mostren

Conjunt D

D(f)={(x,y)∈R2∣x2+y2<4}D(f) = \{(x, y) \in \mathbb R^2 \mid x^2 + y^2 < 4\}: l’interior del cercle, sense la circumferència.

Imatge

Definició · Imatge

La imatge (o recorregut) de ff, Im⁡(f)\operatorname{Im}(f), és el conjunt de valors que pren la funció quan (x,y)(x, y) recorre tot el domini.

El domini viu al pla (on posem els punts); la imatge viu a la recta real (els resultats).

Exemple · f(x, y) = x² + y²

Una suma de quadrats mai no és negativa, així que f(x,y)≥0f(x, y) \geq 0. A més, s’arriba a qualsevol valor c≥0c \geq 0: per exemple, f(c,0)=cf(\sqrt c, 0) = c. Per tant, Im⁡(f)=[0,+∞)\operatorname{Im}(f) = [0, +\infty).

Igualment, Q(K,L)=KLQ(K, L) = \sqrt{KL} és una arrel i no pot donar resultats negatius: Im⁡(Q)=[0,+∞)\operatorname{Im}(Q) = [0, +\infty).

Corbes de nivell

Un mapa topogràfic dibuixa una muntanya (una superfície) sobre un paper pla: uneix amb una línia tots els punts que són a la mateixa altura. Les corbes de nivell fan exactament això amb una funció f(x,y)f(x, y).

Definició · Corba de nivell

La corba de nivell kk de ff és el conjunt de punts del domini on la funció val exactament kk:

Ck={(x,y)∈D(f)∣f(x,y)=k}C_k = \{(x, y) \in D(f) \mid f(x, y) = k\}

Geomètricament, és el tall de la superfície z=f(x,y)z = f(x, y) amb el pla horitzontal z=kz = k, vist des de dalt.

Interactiu Què és una corba de nivell?

La corba de nivell k de f(x, y) = x² + y² és el conjunt de punts del pla on la funció val exactament k. Geomètricament, és el tall de la superfície amb el pla horitzontal z = k. Mou k i gira el gràfic 3D.

Per identificar les corbes de nivell d’una funció:

  1. Triem uns quants nivells concrets: k=1k = 1, k=2k = 2 i, si té sentit, k=−1k = -1 (pot ser que n’hi hagi de negatius, o que no n’hi hagi cap).
  2. Igualem f(x,y)=kf(x, y) = k i aïllem, si cal.
  3. Reconeixem la corba (recta, paràbola, hipèrbola o circumferència) i les dibuixem totes juntes.

Exemple · f(x, y) = y − x²

y−x2=k  →  y=x2+ky - x^2 = k \;\rightarrow\; y = x^2 + kk=−1:y=x2−1k=1:y=x2+1k=2:y=x2+2\begin{aligned} k = -1:&\quad y = x^2 - 1 \\ k = 1:&\quad y = x^2 + 1 \\ k = 2:&\quad y = x^2 + 2 \end{aligned}

Són paràboles cap amunt, iguals entre si però desplaçades verticalment. Aquí sí que hi ha corbes de nivell negatives.

k = −1 k = 1 k = 2

En economia les corbes de nivell tenen nom propi: les de la funció de producció són les isoquantes (combinacions de capital i treball que donen la mateixa producció), i les d’una funció d’utilitat, les corbes d’indiferència.

Exemple · Isoquantes de Q(K, L) = √(KL)

KL=k  →  KL=k2  →  L=k2K\sqrt{KL} = k \;\rightarrow\; KL = k^2 \;\rightarrow\; L = \frac{k^2}{K}k=−1:cap punt (una arrel no eˊs negativa)k=1:KL=1k=2:KL=4\begin{aligned} k = -1:&\quad \text{cap punt (una arrel no és negativa)} \\ k = 1:&\quad KL = 1 \\ k = 2:&\quad KL = 4 \end{aligned}

Són hipèrboles. Com que K,L≥0K, L \geq 0, només en dibuixem la branca del primer quadrant. Qualsevol punt de la isoquanta k=2k = 2, com (1,4)(1, 4), (2,2)(2, 2) o (4,1)(4, 1), produeix el mateix: 2 unitats. Si l’empresa té menys capital, ho ha de compensar amb més treball.

k = 1: KL = 1 k = 2: KL = 4